Consells pràctics per al disseny de la cuina:
La cuina ha deixat de
ser aquella peça aïllada on només es cuinava i ha agafat un gran protagonisme.
És el centre d’activitat i un lloc on succeeix molt més que cuinar.
Conèixer l’espai_ L’espai disponible
és un criteri importantíssim, que determina la forma de la cuina. Per tant,
primer de tot s’haurà de mesurar i ubicar portes, finestres, entrades d’aigua,
llum i gas.
Prendre’s el seu temps_ Al tractar-se
d’una inversió a llarg temps, el mínim oblit pot convertir-se en un gran
problema. Per tant, assessorar-te amb professionals i visitar exposicions per
conèixer millor els productes i les novetats.
Prioritzar la funcionalitat_ Respectar la
norma de l’anomenat “triangle de treball”: nevera, aigüera i fogons. Redueix
desplaçaments. Aquest triangle de treball sorgeix del sentit lògic de
funcionament d’una cuina: trec un aliment de la nevera, el rento a l’aigüera i
el cuino als fogons.
Una bona implantació_ Si tenim una
cuina petita i allargada s’aconsella fer tot el moble en una sola paret.
Si la
cuina és mitjana i bastant quadrada, s’utilitza la forma de L, podríem dir que
és la més comuna. També se li pot donar el tercer costat, forma de U, on es pot
col·locar una barra, i/o fins i tot, fer una cuina oberta cap a la sala. Aquest
disseny de cuina s’adapta a les necessitats de convivència actuals.
La illa, es
reserva per cuines grans.
Les cuines obertes,
en espais petits i poc il·luminats donen amplitud, lluminositat, flexibilitat i
adaptabilitat a les necessitats actuals i futures. Hi ha diferents formes
d’aconseguir aquesta sensació. Podeu tirar la totalitat o part de l’envà que us
separa de la sala i deixar-ho obert o si no voleu tenir olors tancar-ho amb un
vidre transparent o translúcid si no voleu que passi la imatge. Com més gran
sigui l’obertura més aconseguireu la sensació d’un espai obert.
Per últim, si el
disseny de la cuina és flexible, permetrà modificacions futures i adaptabilitat
de les àrees clau de treball.
Definir el propi estil_ “A gustos
colors”. Hi ha molts estils i molts gustos així que cadascú a de triar si es
partidari de cuines tradicionals amb tocs acollidors, contemporànies de línies
pures o clàssics submergits en l’encant dels materials naturals.
Optimitzar l’ordre_ Per no quedar-se
sense espai és molt útil fer una llista amb tot el que necessitem:
electrodomèstics, estris, emmagatzematge d’aliments..., tot el que li demanem a
la nostra cuina. Si pensem en els nostres costums dissenyarem una cuina
pràctica que satisfarà les nostres necessitats.
Elegir el mobiliari_ Assegurar-se que
resisteixi els cops, les humitats i l’ús diari. L’acabat i el color també hi
tenen molt a dir: els acabats llisos i brillants, atractius per ser molt
vistosos, són delicats. Els acabats mate i amb certa textura, són més soferts.
Tenir en compte el tipus d’obertura dels armaris: abatibles o corredissos. Així
com escollir uns tiradors còmodes.
Zones d’emmagatzematge_ Si utilitzes
mòduls extraïbles (calaixos), en lloc de portes, es fa més còmode l’accés als
objectes. Aprofita les cantonades amb mòduls especials, equipats amb baldes
fàcilment extraïbles o armaris amb persiana per a amagar electrodomèstics
petits.
Els armaris superior,
són molt útils per augmentar l’espai d’emmagatzematge, sobretot si tenim una
cuina petita. En aquests casos feu armaris alts fins al sostre, us permetrà aprofitar
al màxim el volum de la cuina. I per tenir un correcte accés al que
emmagatzemis, posa els armaris de la vaixella a prop de l’aigüera i els que
emmagatzemen aliments pròxims als fogons.
L’aigüera_ Encara que sigui una
cuina petita, no teniu perquè tenir una aigüera petita. Al contrari, una
aigüera amplia permet dipositar-hi la
vaixella bruta mentre cuines; per tant, la fa més pràctica i funcional. A més a més, si just sota l’aigüera ens fem un
petit calaix, podrem guardar-hi els fregalls per tenir sempre neta la zona de
treball.
Columnes d’electrodomèstics_ Si es volen
evitar males postures, és aconsellable instal·lar el microones i el forn en una
columna, actualment tant de moda. És preferible que l’altura del microones
estigui a l’alçada dels ulls i el forn per sota.
Emmagatzematge de residus_ La cuina genera
bastants residus. Assegureu-vos de no passar per alt aquest punt. Un bon lloc
per col·locar-los és sota l’aigüera. Hi ha espai suficient com per poder
col·locar els diferents cubells de reciclatge.
Il·luminació_ Una bona
il·luminació canvia la percepció de l’espai. Ens proporciona un lloc còmode, ampli
i agradable.
Hi ha diferents
formes d’il·luminació que ens reduiran les ombres, resplendors o punts cecs i
proporcionaran la llum justa allí on sigui necessari per les activitats de la
cuina.
Com a norma general,
s’ha de donar a la cuina una barreja de tres formes d’il·luminació: ambiental,
dirigida i decorativa.
Colors_ Un altre aspecte
important, ja no a nivell funcional sinó decoratiu i perceptiu, és l’elecció
dels colors tant en el mobiliari com en la pintura de les parets.
Pintar de blanc és
una solució segura, però posar colors també és possible, sols s’ha de tenir en
compte que s’han de crear diferents lluminositats. Per exemple, pots pintar els
armaris d’un color fort i la resta de la cuina amb un to més lluminós.
Els colors freds
(blanc, gris, verd, blau, violeta...), donen sensació d’allunyar-se, amb el que
convé utilitzar-los en aquests casos. També es poden utilitzar colors càlids
(vermell, taronja, groc, terracota...), però sobretot combinats amb tons
lluminosos com el blanc.
El meu consell és que
si decoreu una cuina amb colors neutres: blancs, tonalitats clares, grisos i
negres, no us cansarà ni passarà de
moda. Al mateix temps que evitar línies corbes com motllures, a excepció d’una
cuina d’estil clàssic.
El color i les formes
les podeu donar amb els complements, que són fàcils i barats de canviar amb
freqüència.
Renovar modernitzant la cuina que ja teniu
(amb poc pressupost)_ Us aconsello, en la mesura del que és pugui,
aplicar els consells donats en els punts anteriors. Tot i així, trobareu els
consells a l’article de la revista de Tàrrega Londarí, a la revista de Bellvís
El Carrilet o a la de Verdú Xercavins.
